tag:blogger.com,1999:blog-46013548462948193652024-03-13T09:17:06.301+01:00CiclostilatCiclostilant Internet... (0,000001% completat)Unknownnoreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-16983661383267626222009-03-27T22:02:00.008+01:002009-03-29T01:21:58.971+01:00Amor caníTinc una mala memòria d’elefant, jo. Però el que sí recordo perfectament, és que els nostres veïns tenien una gossa caçadora, de raça, i nosaltres un gos pastor que era paradigma de la barreja ètnica. Bé, el nostre gos, a més a més de ser multicultural i negre, era espavilat com una guineu. El paio ja era conegut i temut àmpliament per les contrades com a mascle reproductor (duia una vida molt desenfrenada i liberal). No passava un mes que no l’enganxàvem ben enganxat (valgui la redundància) a una bonica pubilla canina delerosa pel nostre Don Joan (Andreu, es deia).<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Sc64slZH0hI/AAAAAAAAAeM/z-QUK13aTvs/s1600-h/black-dog-names-3.jpg"><img title="Potser no era molt fotogènic, però aquí on el veieu, era una bèstia sexual" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 205px; height: 205px;border:0px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Sc64slZH0hI/AAAAAAAAAeM/z-QUK13aTvs/s320/black-dog-names-3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5318391286062371346" border="0" /></a>Doncs els nostres veïns es veu que volien fer criar a la seva gossa de marca per tal de treure uns calerons extra (o per pur conservacionisme), amb uns cadellets d’etiqueta. Però el nostre can indocumentat, molt avesat al sexe, ensumava abans que ningú el moment de merèixer de la mossa caçadora i saltava, amb una força inusitada, la tanca que ens separava (cada vegada més alta i fortificada), se la tirava i tornava a casa exultant. Els veïns, és clar, venien emprenyats i ens fotien la cavalleria per sobre. Mentrestant, l’Andreu, satisfet com una mala cosa, dormia el son dels triomfadors totalment aliè a la polèmica que les seves aventures romàntiques desfermaven un cel rere l’altre.<br /><br />La veritat és que tenien un idil·li aquells dos, només es pot qualificar de passió i, fins i tot, d’amor allò. Dos gossos, un destí.<br /><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">PS: Com sempre, qualsevol semblança amb la realitat és pura.... veritat (bé, excepte això últim de l’“amor”. Tots sabem que els gossos només estimen als seus amos).</span></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-61991360836813131192009-01-21T15:14:00.003+01:002009-04-02T13:49:00.183+02:00Nadal no moreAmigues! Això potser us sorprendrà... però es fa saber que el <a href="http://ciclostilat.blogspot.com/2007/11/el-nadal.html">Nadal </a>del 2008 ja ha passat! Igual de passat que els torrons oberts que guardeu embolicadets a la nevera i aquella resta de pota de pernil esquelètica que encara teniu exposada a la cuina. No, no us els menjareu pas, ja! I no, tampoc escureu tant l’os del pernilaco, que ja no dóna de si! Llenceu les rampoines nadalenques, per l’amor de Déu.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-32035007051147013892008-11-20T18:05:00.005+01:002008-11-21T01:06:55.665+01:00Crònica des de Sagittarius A<p>Una mena d’esfínter nasal supermassiu s’estaria desplaçant a una gran velocitat –més que fulgurant– (o sigui, quatre milions de vegades més ràpid que el gnom aquell que ja era <span style="font-style: italic;">“7 veces más rápido que tu”</span>) pel centre de la galàxia.</p> <p>Ens expliquen que aquesta cosa descontrolada (encara no identificada, però que vola i no té ales) estaria devorant matèria (sense concretar) i, el que és pitjor, estaria estripant núvols de gas al seu pas també.</p> <p>Encara no es pot apreciar si és mascle o femella perquè resulta que la longitud d’ona s’extingeix, llastimosament, pel camí. Això sí, en l’espectre visible se li aprecia un ample de banda considerable. Que no és d'antimatèria, precisament.</p> <p>En aquests mateixos instants s’estan mesurant les grans quantitats de gasos i pols que envolten l’objecte aquest supernassiu, tot i que les <span style="font-weight: bold;">quatre fulguracions majors</span> que ha desprès compliquen l’accionament de la <span style="font-style: italic;">“manivela”</span> del telescopi (l’explicació és molt senzilla, les ones submil·limètriques no poden travessar la supernova, sinó serien absorbides per un temut forat marró).</p> <p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SSWgUvW3MTI/AAAAAAAAAVw/hLyraH9L7HU/s1600-h/4_06.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 253px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SSWgUvW3MTI/AAAAAAAAAVw/hLyraH9L7HU/s320/4_06.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5270795217077219634" border="0" /></a></p> <p>Això sí, tal i com preveien els gastrònoms (aquí han estat fins, s’ha de reconèixer), les fulguracions són més que quàntiques i emeten radiacions infraroges, tot i que una hora i mitja més tard es converteixen –per desgràcia– en freqüència modulada.</p> <p>De moment no ens hem de preocupar, diuen els experts, però si deu mil peta trilions és una xifra astronòmica, millor que palanquegem les finestres.</p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-38158425227842223672008-11-02T19:01:00.004+01:002008-11-02T23:52:35.548+01:00Sóc una dona!?<p>Sí, <span style="font-weight: bold;">ahir era un imbècil i avui sóc una dona</span>.</p> <p>És que, a més a més, sóc negra. Des d’avui pel matí.</p> <p>En un principi m’ha sobtat més això de ser negra que el fet de ser dona. Més que res perquè el primer que he albirat ha estat la meva nova nàpia fosca, allí desenfocada enmig de la mirada (val a dir que no la tinc discreta, la bèstia olfactiva; sempre present; de fet, des del meu desenvolupament desendreçat de l’adolescència que em tapa una part de visió, el que passa és que al final ja no t’hi fixes; a no ser que se’t torni negra, és clar). Total, que m’hi he acostat les mans per tal de palpar-me-la, no fos cas que se m’hagués carbonitzat o gangrenat durant la nit, i –increïblement– tenia uns palmells rosadets com sempre. Ara, l’altra banda era ben negra, com el nas, que no em distingia ni els pelets. Definitivament, havia deixat enrere el meu to pàl·lid-Iniesta habitual.</p> <p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQ3eqFHpmkI/AAAAAAAAAVI/-SnbfuhfFRw/s1600-h/061112_oprah2.jpg"><img title="Que m'he endut un bon ensurt, eh." style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 169px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQ3eqFHpmkI/AAAAAAAAAVI/-SnbfuhfFRw/s320/061112_oprah2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264108353976113730" border="0" /></a></p> <p><span style="font-size:130%;">No sabeu com de difícil és ser negra i dona. I de Reus.</span> Sobretot quan no t’ho esperes (jo sempre havia estat de Tarragona). I així, tant de cop.</p> <p>De fet, la meva dona m’ha deixat. Ha mort, de l’ensurt inicial. M’ha vist la nàpia negra i l’ha dinyat de seguida. Jo li he mostrat els palmells rosadets, per tal d’aturar-li l’espant, però no s'ho ha empassat. Ha traspassat cristianament (o musulmana. No en sé molt de religió, jo). A l’acte. Ipso facto. RIP. En pau descansi. De cos present.</p> <p>Ha estat després quan he vist que també m’havia tornat pubilla, jo. Mira, m’ha fet relativitzar la recent pèrdua.</p> <p>Però <span style="font-size:130%;">tot això m’ha deixat molt toveta</span>. No sé si ha estat per la defunció o per un cuquet interior així femení que he sentit i que m’ha fet arraulir-me tota tapadeta amb la manta. No he tingut ni ganes d’explorar-me el meu nou cos sinuós i escultural (de Botero, però). M’he quedat al llit tot el matí, pensant en la robeta de la meva difunta esposa. Una primera comparació volumètrica m’ha fet sentir grassa, i m'ha insinuant insistentment que m’hauria d’aprimar per tal d’aprofitar els conjuntets més monos. Mira, tants disgustos quan m'entrava a la tenda de <em>Custo</em>, i ara n'estic encantada.</p> <p><span style="font-size:130%;">Ara em miro el món amb més matisos</span>. I sóc llesta com la tinya. Com a dona us he de dir que ara sóc més espavilada, més desperta. I més neta, també. On vas a parar.</p> <p>Però espera, no, la veritat és que em sento igual. De fet, jo ja menjava <em>Kellogg’s Special K</em> cada matí. Com a home, eh. Res de <em>Smacks</em> ni <em>Frosties</em> matussers, delicades barretes <em>Special K</em> em fotia! Us juro que és veritat. Coi, ves que no sigui per això el transformisme. Però i aquest to negre wengué tan elegant, d’on l’hauré tret? Jo ja era de color abans, la meitat de l’any però (vermell-"gamba de Palamós" inicialment, per convertir-me en vermell-escamarlà després de l’<span style="font-style: italic;">aftersun</span>), així que tampoc em ve de nou.</p> <p>Bé, tan se val. Ara, a procrear, tu. Que ja em toca.</p> <p>Apa, salut! <span style="font-size:130%;">I black power, nenes.</span></p> <p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQ3e4jnUxsI/AAAAAAAAAVQ/hh2r27SAqhM/s1600-h/mon+de+colors.jpg"><img title="Com em molen els colors i els estampats ara." style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 260px; height: 239px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQ3e4jnUxsI/AAAAAAAAAVQ/hh2r27SAqhM/s320/mon+de+colors.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5264108602680198850" border="0" /></a></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-83572209282794987142008-11-01T00:00:00.009+01:002008-11-02T19:15:41.604+01:00El Facebook<p>El “<span style="font-weight: bold;">feiscul</span>”, com l’anomena –amb profunda animadversió– un anacoreta d’amistat que tinc. El paio és enginyer superior informàtic rural. Viu en un poblet mig aïllat (on només s’hi pot arribar per autopista), en una caseta de pedra que va refent de mica en mica amb les seves pròpies mans; les mans rudes d’un programador immoderat.</p> <p>Té antena wi-fi, però és anarquista digital, ell. A voltes nihilista. Li fascina Internet però li té molta tírria també, molta. Tanta que els dilluns pel matí s’enfoca la càmera web al seu cul pelut i emet ininterrompudament com a mostra de protesta. De tant en tant desprèn senyals sonors desagradables i riu. D’això en dirien una <em>performance</em> ara, i es podria fer famós i tot, però per ell no és més que un “calvo” a la cara de les corporacions internàutiques. Sense més artefactes.</p><p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQxnALQnZEI/AAAAAAAAAVA/6nZwUKL3qyY/s1600-h/cadavera.jpg"><img style="border: 0px none ; margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 178px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQxnALQnZEI/AAAAAAAAAVA/6nZwUKL3qyY/s320/cadavera.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5263695317209408578" border="0" /></a></p><p><span style="font-size:130%;">És tan radical, el tio</span>, que ha de fer servir una identitat falsa quan es connecta als PC’s, ja que els antivirus el tenen del tot clissat.</p><p>Per mi que ha estudiat informàtica per tal de destruir-la des de dins. Ves que no estigui darrera dels talls que, de tant en tant, ens desconnecten del nostre món principal, Internet. Me'l puc imaginar, perfectament, escapçant el cable del ramal català de la Xarxa i cagant-s’hi a sobre. Coi, que la vida ens penja d’un fil, anarcobèstia.</p><p>No, la veritat, l'única veritat, és que <span style="font-size:130%;">mentre tots estem berenant les <em>cookies</em> del nostre senyor Google</span>, ell va vivint harmoniosament amb el seu cos (molt més que nosaltres), i quan aquest li demana ventositats, ell les hi proporciona jovialment. Sortosament en queda un, almenys, que no està subjecte a aquesta societat malalta que ens prohibeix manifestacions totalment naturals com aquestes, però que, per altra banda, ens incita a explicar les nostres intimitats a la xarxa. Reivindiquem l’anonimat naturista, si senyor.</p><p>Però potser m’he desviat del tema.</p><p><span style="font-size:78%;"><em>PD: Qualsevol semblança amb la realitat és pura veritat.</em></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-7946562266230957442008-10-25T23:59:00.011+02:002008-10-27T13:17:16.719+01:00Per molts anys!<p>Felicitats, ja t’has arrossegat per 33 llargs hiverns. Però tranquil que fins als 34 que farem d'aquí no res i que delaten que ja som grans (grans inútils), aniràs tirant.</p><p>Perquè no sé si ho saps, però cada vegada les articulacions ens grinyolen més, i els músculs que ja ni teníem ara ens comencen a penjar com pelleringues; els cabells se’ns fan blancs i gruixuts (que no semblen teus, per l’amor de Déu!), la pell se'ns va donant fins a fer-nos arruguetes de vell, i encongim! Cada dia ens encorbem més i ja no veiem més que galindons als nostres peus.</p><p>Bé, ara que la panxa no ens deixa veure el terra que trepitgem i que els cabells ens cauen –derrotats– embussant els desaigües, et desitjo moltes felicitats.</p><p>Ah, la Rita, que quasi té 34 anys la pobra, també et dóna ànims.</p><p><em>Ep, no m’interpretis malament, eh, que l'edat a mi no m’impressiona. Ho dic per tu.</em></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-80417846263027042702008-10-24T18:50:00.010+02:002008-11-02T19:12:07.061+01:00Embús, tap, retenció.<p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQJCQNHRBII/AAAAAAAAAQw/H2BVA4DBN_A/s1600-h/desague2.jpg"><img title="Tooooma canonades!" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 197px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/SQJCQNHRBII/AAAAAAAAAQw/H2BVA4DBN_A/s320/desague2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5260840160887637122" border="0" /></a></p><p>És fantàstic quan les coses funcionen bé, eh? En canvi, no mola gens quan la pica de la cuina no desguassa. Collons, que l’altre dia vaig haver de desmuntar les canonades de sota l’aigüera i em vaig trobar de tot! Va ser absolutament terrible. Tot i que ho intento oblidar, encara tinc alguna imatge esfereïdora gravada en el meu cervell. És curiós com aquesta mena d’imatges se’t poden quedar gravades amb tot tipus de detalls escabrosos (que pots fer-hi un zoom mentalment i tot), enlloc de -que sé jo- la de la darrera delicadesa culinària que et vas agenciar, o la de les mingues d’una xicota molt ben plantada que vas veure a la platja l’altre dia. En el meu llit de mort veuré passar aquesta ‘fotografia’ de <span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >col·lapse orgànic grumollós</span> (amb pinzellades de merda seca. Sí, hi havia com pedaços solidificats enmig de la barbàrie llefiscosa) abans que la dels meus éssers estimats, o la de les inquietes popes de la mossa banyista, ja veuràs.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-87945825877959971292008-10-24T18:22:00.006+02:002008-10-24T23:25:10.242+02:00Jam, block, retention.<blockquote><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: italic;">No em facis dir perquè, però vaig haver de rememorar l’<a href="http://www.blogger.com/2008/10/embs-tap-retenci.html">experiència</a> en anglès, també. Tot i que en la llengua de Shakespeare no fot tan de fàstic, no? Ves per on.</span></span></blockquote><p>(..)</p><p>But, in fact, the most shocking experience of my life was not much time ago.</p><p>The day begun as usually: alarm clock yells at me, I ignore it, later I get up and let it rest in peace, shower, breakfast, etc. In short, not even a single sign of what was about to happen.</p><p>I would enter the kitchen, as usually (a standard room equipped with sharp knives, microwave machinery, gas pipes, high voltage electrical appliances, and expired food; anyway, a lot of dangers). Then, I’d face the sink, open the faucet, and no water emptied... The nightmare had already begun!</p><p>A massive amount of lumpy retained filthy waste (and other miscellaneous crap, including pieces of solidified "dry dirt") was found into the drainpipe. I’ve never seen such an organic collapse, and I’ll never forget it.</p><p>But that’s a different story.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-72800874995452419472007-11-17T18:17:00.000+01:002007-11-20T12:20:25.534+01:00El Nadal 2.0<p class="MsoNormal"><span style="color: rgb(153, 0, 0); font-style: italic;"><span style="text-decoration: underline;"></span></span><span style="color: rgb(153, 0, 0);"> Sí, sí, ja sé que tot just comencem novembre, però ja veuràs quan arribi el Nadal. Només de pensar-ho mira com em poso:</span></p> <p class="MsoNormal"><span></span><span style="font-style: italic;">[Avís: aquesta és una història tan terrorífica co</span><span style="font-style: italic;">m real. La generació de les casetes adossades té una imaginació 2.0] </span></p><br /><p class="MsoNormal">Escolta, ja sabeu que ve el Nadal, no?. És terrible, una colla de <span style="font-style: italic;">parenoels </span>han envaït el veïnat. Sí, espantós. <span style="font-style: italic;">Parenoels </span>pujant per les parets de les cases, <span style="font-style: italic;">parenoels </span>penjant de les terrasses, <span style="font-style: italic;">parenoels </span>colant-se per les finestres, <span style="font-style: italic;">parenoels</span> abraçats (i rostits) a les xemeneies. Collons, fins i tot els gnoms de jardí ho troben hortera.</p><p class="MsoNormal">Però no només això, està tot farcit d'immenses pinyes pintades amb esprai daurat i purpurina, mitjons vermells de gegant penjats de les portes, boles de colors, ramets d’avet posadets en forma de cor, i llumetes i estrelletes per tot arreu. Quins <span style="font-style: italic;">plastes</span>, tu! Sí fins i tot hi ha alguna casa que sembla un puticlub (amb perdó, eh), és que es foten neons i tot! Terrorífic. </p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>Jo agafaria un <span style="font-style: italic;">parenoel </span>d'aquests, li posaria la bola més gran que trobés a la boca, i el penjaria dels <span style="font-weight: bold;">coll•"$•"%!</span> És que el Nadal en aquest barri <st1:personname productid="em pot.. L'altre" st="on">em pot. L'altre</st1:personname> dia ho pensava, si això m'hagués agafat amb 10 anys i amb algun amic a la vora, haguéssim fet estralls amb tota aquesta parafernàlia. On estan els nens gamberrets quan se'ls necessita??</p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>Hòstia, però potser heu sucumbit a tot això. La gent té criatures i és clar, se'ls hi capgira el cervell. Escolteu, si us heu passat al <span style="font-style: italic;">tunning</span> nadalenc no passa res, em van educar per respectar totes les opcions, fins i tot les que passen per penjar ninots de talla humana i barba blanca, ataviats amb robes vermelles, i que es gronxen desmanegats de les finestres de la gent més respectable. <i style=""><span style="font-size:130%;"><br /></span></i></p><p class="MsoNormal"><i style=""><span style="font-size:130%;"><br />"Jingle bells, jingle bells jingle all the time"</span></i></p> <o:p></o:p><p class="MsoNormal">Enteneu-me, davant de casa en tinc un de metre vuitanta i mig decapitat pels cops que el vent li fot contra <st1:personname productid="la paret.. Fot" st="on">la paret. Fot</st1:personname> una impressió. Tios, jo de petit, la nit de reis, quasi no podia ni dormir del cague que me fotia que tres paios i tres camells, per molt bones intencions que portessin, entressin a casa i es fotessin les copetes de vi i l'arròs que els meus pares els deixaven. Doncs imagineu-vos el <span style="font-style: italic;">crios </span>d'aquest barri veient aquests humanoides vermells i malgirbats que es volen colar per tot arreu. Coi, que són una colla de <span style="font-style: italic;">fiambres </span>mutants! N'hi ha de <span style="font-style: italic;">mancos</span>, altres amb els peus del revés, un que vaig veure amb una lesió espinal de <span style="font-style: italic;">cuidado</span>, i a algun altre que li penja el cap i encara riu el desgraciat. Un espectacle grotesc. Pobres criatures.</p><br /><o:p></o:p><p class="MsoNormal">Per cert, bon Nadal, va. Però el <span style="font-style: italic;">parenoel</span>, que s’integri, tu:</p><div style="text-align: center;"><a title="Hòstia, caquetes de colors! El que em faltava..." onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz3eCiTCHvI/AAAAAAAAANM/d_fcPN1FXpc/s1600-h/caganer20.jpg"><img style="border: 0px none ; margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 195px; height: 195px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz3eCiTCHvI/AAAAAAAAANM/d_fcPN1FXpc/s320/caganer20.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133503285419974386" border="0" /></a><span style="font-size:85%;"></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-37942856100774291392007-11-17T17:14:00.000+01:002007-11-20T12:22:06.177+01:00El ritme en una presentació<p class="MsoNormal">Sense ser cap entès en la comunicació, ni molt menys, després de veure aquesta xerrada del Larry Lessing, crec alguns en podrien(m) aprendre una mica, del seu <span style="font-style: italic;">"show"</span><span> (</span>pel que fa a la comunicació, <span>deixant </span>de banda el <a href="http://ciclostilat.blogspot.com/2007/11/el-ciclostil-s-el-futur.html">tema de la presentació</a>):</p><div style="width: 100%; text-align: center;"><!--cut and paste--><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" id="VE_Player" align="middle" height="285" width="432"><param name="movie" value="http://static.videoegg.com/ted/flash/loader.swf"><param name="FlashVars" value="bgColor=FFFFFF&file=http://static.videoegg.com/ted/movies/LARRYLESSIG-2007_high.flv&autoPlay=false&fullscreenURL=http://static.videoegg.com/ted/flash/fullscreen.html&forcePlay=false&logo=&allowFullscreen=true"><param name="quality" value="high"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF"><param name="scale" value="noscale"><param name="wmode" value="window"><embed src="http://static.videoegg.com/ted/flash/loader.swf" flashvars="bgColor=FFFFFF&file=http://static.videoegg.com/ted/movies/LARRYLESSIG-2007_high.flv&autoPlay=false&fullscreenURL=http://static.videoegg.com/ted/flash/fullscreen.html&forcePlay=false&logo=&allowFullscreen=true" quality="high" allowscriptaccess="always" bgcolor="#FFFFFF" scale="noscale" wmode="window" name="VE_Player" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" align="middle" height="285" width="432"></embed></object></div><br /><p class="MsoNormal"><br />M'ha impressionat el seu sentit del ritme, fins i tot en la seva entonació. Amb un recolzament audiovisual perfecte, sobretot per l'èmfasi que posa en algunes paraules i conceptes, quan aquests apareixen sobreimpressionats a la pantalla gegant (en fons negre, al centre, sense res més) just en el moment en que les pronuncia.</p><p class="MsoNormal">També el fet de començar amb tres històries, amenes i contextuals, per tal d'introduir i interessar l'audiència en el fons del que vol transmetre.<br /></p><p class="MsoNormal">En contraposició, les presentacions de la generació <span style="font-style: italic;">"PowerPoint"</span>, amb diapositives estàtiques, i amb algunes animacions esporàdiques que no aporten res, sovint només serveixen perquè el públic se les miri per sobre per tal d'estalviar-se escoltar atentament al conferenciant de torn.<br /></p><p class="MsoNormal">Potser aquest és un exemple massa proper al "show", amb algun tall de vídeo superflu, però crec que aporta idees interessants.<br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-63393608593822049472007-11-17T01:41:00.001+01:002008-10-25T16:00:37.158+02:00El bicing (en serio, va)<p class="MsoNormal">Després de desfogar-me una mica (veure: <span style="font-weight: bold;">“</span><a style="font-weight: bold;" href="http://ciclostilat.blogspot.com/2007/11/el-bicing-quina-joia.html">Bicicleting</a><span style="font-weight: bold;">”</span>), ara vaig a escriure més seriosament, va.</p><o:p></o:p><br />El que m’ha agradat: <ul><li><!--[if !supportLists]--><span style=""><span style=""><span style=""> </span></span></span><!--[endif]-->La idea: és fantàstic disposar d’un transport públic com aquest. A veure si així s’amplia la xarxa de carrils bici i ens creiem de veritat que és un transport viable i còmode.</li></ul> <ul><li><!--[if !supportLists]-->El preu: 6€ l’any en període d’oferta. Ara són 20€ i pico. Que està prou bé.</li></ul><ul><li>La experiència, en general: a mi m'agraden molt les bicis però mai m'hauria imaginat circular-hi pels carreres de Barcelona.<br /></li></ul> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal">El que no em convenç:</p> <ul><li><!--[if !supportLists]-->Fa uns mesos vaig rebre a casa el plànol, però ara, les parades ja no acaben de quadrar (algunes han desaparegut o han estat canviades de lloc). Tot i que això tampoc és criticable, si es deu a millores. Això sí, l’altre dia vaig estar com mitja hora, de parada en parada, per trobar una bici lliure. Ja ho sé, ja ho sé, el preu de l’èxit. Però vaja, que tenen uns mesos per ampliar-ho, eh. No més.</li></ul> <ul><li><!--[if !supportLists]--><span style="font-family:Symbol;"><span style=""><span style=""> </span></span></span><!--[endif]-->Les parades no es veuen a <st1:personname productid="la dist¢ncia. Si" st="on">la distància. Si</st1:personname> no te la coneixes, hi has d’estar bastant a sobre per distingir-la. Sobretot quan no hi ha gaires bicis disponibles, que és el que més es veu. Així que proposaria:</li></ul> <ul style="margin-left: 40px;"><li><!--[if !supportLists]-->Millorar la visibilitat. </li></ul> <ul style="margin-left: 40px;"><li><!--[if !supportLists]-->Afegir un indicador, també visible a la distància per saber si queden bicis o no (i en bon estat, clar).</li></ul><ul><li><!--[if !supportLists]--><!--[endif]-->La informació que es proporciona a les parades, que es escadussera. No t'explica gairebé res. Jo tenia entès que si no hi havia bicis (o llocs buits) en una parada, amb la pantalleta podies consultar en quina parada de més a prop en podies trobar una. Cosa que res de res. En canvi, només hi ha un adhesiu amb un mapa petitet on trobar la parada del costat.<br /></li></ul> <ul><li><!--[if !supportLists]--><span style="font-family:Symbol;"><span style=""><span style=""> </span></span></span>Retrovisors i llums. Home, si hem de circular per la calçada (que sembla raonable), no pot ser que estem tan indefensos. En comparació amb una moto:</li></ul> <ul style="margin-left: 40px;"><li>Els conductors de vehicles a motor no estan acostumats a compartir via amb la bici.<br /><!--[if !supportLists]--></li></ul><ul style="margin-left: 40px;"><li>No duem cap mena de casc ni cap protecció.</li></ul><ul style="margin-left: 40px;"><li><!--[if !supportLists]-->No disposem de retrovisors.</li></ul><ul style="margin-left: 40px;"><li><!--[if !supportLists]-->No tenim intermitents. <strike>Ni llums</strike> (P.D.: calla, que em sembla que si que en duen de llum, tot i que diuen que no sempre funcionen. Al no circular de nit no m'hi havia fixat).</li></ul> <ul style="margin-left: 40px;"><li><!--[if !supportLists]-->Les rodes són petites i la direcció és molt sensible a imperfeccions de la calçada (ben habituals, per cert). Així que no et pots anar girant, per mirar que no t’atropellin, mentre senyalitzes amb el braç que vols girar. És impossible.</li><br /><li>Com a transport públic, crec que s’haurien de posar retrovisors (almenys un, a l’esquerra) i una il·luminació en condicions (amb bateria i amb dinamo, també. Que ja posats les podríem connectar a la xarxa elèctrica per donar un cop de mà a Endesa).</li></ul>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-76085084088528729202007-11-16T22:10:00.000+01:002007-11-19T11:53:32.023+01:00El ciclostil és el futur<p class="MsoNormal">Aquí podem veure al tímid, insegur i sense sentit del ritme, Larry Lessing fent la seva <a href="http://ciclostilat.blogspot.com/2007/11/el-ritme-en-una-presentaci.html">austera i avorrida xerrada</a> sobre la propietat intel·lectual (<a style="font-weight: bold;" href="http://www.ted.com/index.php/talks/view/id/187">"How creativity is being strangled by the law"</a>):</p><div style="width: 100%; text-align: center;"><!--cut and paste--><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" id="VE_Player" align="middle" height="285" width="432"><param name="movie" value="http://static.videoegg.com/ted/flash/loader.swf"><param name="FlashVars" value="bgColor=FFFFFF&file=http://static.videoegg.com/ted/movies/LARRYLESSIG-2007_high.flv&autoPlay=false&fullscreenURL=http://static.videoegg.com/ted/flash/fullscreen.html&forcePlay=false&logo=&allowFullscreen=true"><param name="quality" value="high"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF"><param name="scale" value="noscale"><param name="wmode" value="window"><embed src="http://static.videoegg.com/ted/flash/loader.swf" flashvars="bgColor=FFFFFF&file=http://static.videoegg.com/ted/movies/LARRYLESSIG-2007_high.flv&autoPlay=false&fullscreenURL=http://static.videoegg.com/ted/flash/fullscreen.html&forcePlay=false&logo=&allowFullscreen=true" quality="high" allowscriptaccess="always" bgcolor="#FFFFFF" scale="noscale" wmode="window" name="VE_Player" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" align="middle" height="285" width="432"></embed></object></div><br /><p class="MsoNormal"><br />No ens poden limitar el dret de reproducció. Hòstia!</p> <p class="MsoNormal">Ens hem de posar a ciclostilar Internet. Va, passa-ho.</p> <p class="MsoNormal">I espera't, perquè diuen que les grans <span style="font-style: italic;">majors</span> nordamericanes aposten pel <span style="font-style: italic;">Cinexin</span>. Sí si, res de <span style="font-weight: bold;">Blue-Ray</span> ni d'<span style="font-weight: bold;">HD-DVD</span>, es veu que les properes estrenen de <span style="font-style: italic;">Hollywood</span> <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz307yTCHwI/AAAAAAAAANU/P9Xk42b_rak/s1600-h/Cinexin.JPG"><img style="margin: 10pt 10pt 10px 0px; display: none; float: left; cursor: pointer; width: 148px; height: 111px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz307yTCHwI/AAAAAAAAANU/P9Xk42b_rak/s200/Cinexin.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133528458223296258" border="0" /></a>ja aniran en aquest format tan nostrat (però en la seva versió <span style="font-style: italic;">Super</span>, és clar. La <span style="font-style: italic;">normal</span> només reproduirà pelis del "Pluto").</p> <p class="MsoNormal">Doncs jo tenia una peli d'aquestes i es veia de puta mare, la veritat. Endavant, enrere. Més ràpid, més a poc a poc. Fins i tot la podies reproduir a la cara de ton pare que, estoic, es deixava fer. Una passada.</p> <p class="MsoNormal">Suposo que ja hi haurà un <span style="font-style: italic;">hacker</span> mirant-s'ho, no? Seria l'hòstia tenir el <span style="font-style: italic;">Cinexin</span> gratis!</p> <p class="MsoNormal">No poden posar límits a la nostra imaginació. Hòstia!</p> <p class="MsoNormal">Ara que, els de la SGAE ja pidolen un cànon per volta de manivela. Aixafa guitarres!</p><br /><p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">[Ah, avís: tots els drets cedits (però sense passar-se), excepte pel ciclostil. </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">Que em vull "forrar" a base de bé]</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span style="font-style: italic;">[Iep! A veure, qui té les mans empastifades de tinta? Cony de pirates..]</span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-58180963760611538142007-11-16T21:01:00.001+01:002007-11-17T21:57:49.883+01:00Expectatives<p class="MsoNormal"><a title="'Tot fa tan bona pinta. Quines ganes que em defraudi.'" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz33JyTCHxI/AAAAAAAAANc/7lm7QAxjGwU/s1600-h/acudit.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://1.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz33JyTCHxI/AAAAAAAAANc/7lm7QAxjGwU/s400/acudit.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133530897764720402" border="0" /></a></p> <br /><p class="MsoNormal">A mi m'ha fet gràcia l'acudit, però si no és el cas doncs cap problema. Ara bé, si no ho acabeu d'entendre, aquí podem veure un paio molt elegant fent una xerrada amb el títol <a style="font-weight: bold;" href="http://www.ted.com/index.php/talks/view/id/93">"The paradox of choice"</a>:</p> <div style="width: 100%; text-align: center;"><!--cut and paste--><object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=8,0,0,0" id="VE_Player" align="middle" height="285" width="320"><param name="movie" value="http://static.videoegg.com/ted/flash/loader.swf"><param name="FlashVars" value="bgColor=FFFFFF&file=http://static.videoegg.com/ted/movies/BARRYSCHWARTZ_high.flv&autoPlay=false&fullscreenURL=http://static.videoegg.com/ted/flash/fullscreen.html&forcePlay=false&logo=&allowFullscreen=true"><param name="quality" value="high"><param name="allowScriptAccess" value="always"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF"><param name="scale" value="noscale"><param name="wmode" value="window"><embed src="http://static.videoegg.com/ted/flash/loader.swf" flashvars="bgColor=FFFFFF&file=http://static.videoegg.com/ted/movies/BARRYSCHWARTZ_high.flv&autoPlay=false&fullscreenURL=http://static.videoegg.com/ted/flash/fullscreen.html&forcePlay=false&logo=&allowFullscreen=true" quality="high" allowscriptaccess="always" bgcolor="#FFFFFF" scale="noscale" wmode="window" name="VE_Player" type="application/x-shockwave-flash" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" align="middle" height="285" width="320"></embed></object></div><br /><br />On ve a dir:<br /><ul><li>Com més opcions tens, més expectatives sorgeixen.</li></ul><ul><li>Com més opcions i més expectatives, més difícil és triar.</li></ul><ul><li>Com més expectatives, més difícil d'acomplir-les i, conseqüentment, més possibilitats de decepció.</li></ul><ul><li>I si hi ha decepció, la culpa ja no és del qui ha dissenyat allò que has adquirit (com passava abans, on hi havia moltes menys "coses"), la culpa és teva! Per no haver triat bé. Burro!</li></ul>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-58977294737610260412007-11-16T18:32:00.001+01:002008-10-25T15:59:55.956+02:00Bicicleting, no?<p class="MsoNormal"><a title="Encara que no hagi estat idea seva, l'Hereu s'ho passa 'teta'" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz3auiTCHtI/AAAAAAAAAM8/EDmOVTHLDAU/s1600-h/bicing.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 197px; height: 272px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_hUdpjxv9BYk/Rz3auiTCHtI/AAAAAAAAAM8/EDmOVTHLDAU/s320/bicing.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133499643287707346" border="0" /></a>Fantàstic el Bicing, eh! Quina gran cosa.</p> <p class="MsoNormal">Ara que, el nom el deu haver posat el mateix hortera que el del “Vueling”, clar. Va no, que no està tan malament.</p> <p class="MsoNormal">I com mola ser un <span style="font-style: italic;">biopijo</span>, tu. Vas tot ufanós per la ciutat amb una cara d’ecologista que no pots amb ella. Et mires els cotxes contaminants i penses, <span style="font-style: italic;font-size:130%;" >“però què marrans que sou! En canvi, jo, en bici sóc més guapo i tot”</span>. </p><br /><p class="MsoNormal">Però és clar,<span> <span style="font-weight: bold;">abans l’has de trobar, </span></span><st1:personname productid="la bici. L" st="on"><span style="font-weight: bold;">la bici</span>. </st1:personname>L’altre dia em vaig recórrer mitja Barcelona fins a trobar una parada amb un vehicle <span style="font-style: italic;">full-equip</span> (és a dir, amb tot el tema cargols, rodes, cadena i cistelleta a lloc). </p><p class="MsoNormal">El colmo va ser que a la parada número dos em vaig trobar amb un altre <span style="font-style: italic;">biopijo </span>que buscava tema. I allí estàvem els tres: la parada buida, el <span style="font-style: italic;">biopijo</span>, i jo (un altre <span style="font-style: italic;">bioburro </span>d’aquests). Per moments, Barcelona s’anava fent petita a mesura que se’ns estarrufaven les ales de <span style="font-style: italic;">biopajarus </span>en recerca de bici femella (vull dir, vermella). Vam escopir a terra, com a les portes del <span style="font-style: italic;">Saloon </span>(bé, a mi se’m va quedar la baba penjant del llavi, però vaja). I allí va començar el joc de veure qui troba la propera bici. Fas veure que vas cap a una parada, i pam! Et fots a córrer a base de bé cap a la de l’altre cantó; o bé dissimules fent veure que això de la bici no va amb tu, que només miraves per curiositat i que, en realitat, a tu només et van els tricicles verds. </p> <p class="MsoNormal"><o:p></o:p>Bé, després d’unes maniobres per treure-me’l de sobre, inicio el vol rasant cap a la propera estació. I tatxan! Detecto <st1:personname productid="la presa. Una" st="on">la presa. Una</st1:personname> sola bici i 19 llocs buits al voltant. Quin caramelet, tu. <span style=""> </span>M’aturo al semàfor (tampoc era qüestió de morir esclafat allí mateix), i quan ja em trobo creuant, a <st1:metricconverter productid="2 metres" st="on">2 metres</st1:metricconverter> de la bici més mona que havia vist mai, va i m’apareix l’altre <span style="font-style: italic;">biopijo </span>d’entremig d’uns arbustos, i s’abraona contra el pal-plafó de la parada per passar la seva targeteta bicing superguai abans que <st1:personname productid="la meva. I" st="on">la meva. I</st1:personname> sí, s’endu el gat a l’aigua davant dels meus nassos. Es calça la bici i mentre s’allunya m’espeta un <span style="font-style: italic;font-size:130%;" >“Sorry amigo”</span> que em fa una gràcia que encara me'n ric de la gràcia que em fa. Però és clar, el paio era un estranger cosmopolita, ben plantat, vestit de <span style="font-style: italic;">“moderniqui”</span> i amb aquesta vessant de <span style="font-style: italic;">biopijo</span>, que no vaig poder fer més que admetre que se la mereixia més que jo, un trist <a style="font-weight: bold;" href="http://ciclostilat.blogspot.com/2007/11/el-catal-emprenyat.html">català emprenyat</a> que no cal que dugui l'adhesiu del burro, perquè ja és un burro tot ell. Què havia de fer. Res, arronsar les espatlles i girar cua.</p> <p class="MsoNormal"><span style="color: rgb(255, 102, 0);"><br /></span><o:p></o:p><span>Però <span style="font-weight: bold;">al final vaig aconseguir una bici, sí</span></span>. Em cordo bambes, cinturó i jaqueta, em creuo la bandolera, i prenc fermament el manillar; poso peu dret al pedal dret i peu esquerra al pedal esquerra, com toca; faig un reconeixement visual; i m’impulso! M’impulso amb força! I corro, navego, <span>solco </span>per l’acera amb els cabells voleiant. <span style="font-style: italic;font-size:130%;" >“Que sostenible que sóc, collons!”</span>, volia cridar. Però no sé, quan portava dos metres vaig percebre que alguna cosa no rutllava. La bici semblava no voler anar al meu ritme. Una bicing <span style="font-style: italic;">cansina</span>, pensava. I aleshores em vaig decidir a pedalar amb més força. <span style="font-style: italic;font-size:130%;" >“Veuràs tu, maca”</span> vaig murmurar. Les meves cames, amunt i avall, es movien a un ritme frenètic, talment com pistons d'un motor d'explosió. Un ritme però, inversament proporcional a la velocitat que adquiria. Les meves cames, al llindar del desmembrament, ja no podien ni seguir els pedals, que em volien deixar enrere els cabrons. I Plof! Quan finalment vaig caure a terra (lateralment, desplomat), encara pedalava jo. </p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>D’això, comproveu sempre que la cadena estigui a lloc, feu-me el favor.</p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>Bé, val a dir que finalment vaig aconseguir una altra bici en condicions. No sense abans haver intentat arrabassar el tricicle d’un nano torracollons que passava per allí mofant-se de la meva desgràcia. Que cabrons els nens, per cert.<span style="color: rgb(255, 102, 0);"><br /></span></p> <o:p></o:p><p class="MsoNormal"><br />Però <span style="font-weight: bold;">passat el tràngol inicial, el trajecte va ser fantàstic</span>, sí senyor. Era el rei de la carretera.</p> <p class="MsoNormal">Això sí, quan l'Indurain que portes dins descavalca de la merdeta de bici de rodes petites que dus a sota, els quàdriceps se’t foten durs com a roques. I sues! Sues a dojo com un garrí. Camines rígid com en Robocop i sues com un porc engreixat amb Clembuterol. És fantàstic. Aquella cara de <span style="font-style: italic;">biopijo </span>que et feia més guapo i tot se’t cau per terra i rodola pel bell mig de la calçada fins que, a la sortida d’un semàfor, mitja Barcelona motoritzada et passa per sobre sense contemplacions. Primer t’aixafen ciclomotors amb casc de <span style="font-style: italic;">Calimero </span>(inclosa una <span style="font-style: italic;">“Derbi Variant - Campeona del Mundo”</span>), després motos i motos amb sidecar, passant per cotxes, cotxassos, cotxes oficials, camionetes, camionets, camions, tràilers, autobusos, autocars, i finalment un microcotxe pelacanyes d’aquells sense carnet. </p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p>I allí estàs tu. Que no pots ni acostar-te a menys de <st1:metricconverter productid="100 metres" st="on">100 metres</st1:metricconverter> de la gent “civilitzada”. I és clar, ves a explicar-los que si ets super-guai i mega-modern i que si no contamines i tot això. Però que a canvi, tens la cara morada de congestionat que vas, que dus una capa de 4kg de pol·lució que has anat recollint mentre circulaves darrera de l’autobús dels collons, que et mous com l’Al Gore (per cert, heu vist que embotit que està el tio? Està apretat en sí mateix. És que és gros i apretat, no sé) i que fots una pudor que espanta al més deixat dels <i style="">homeless</i>. </p> <p class="MsoNormal">Jo proposo, què sé jo, un Rexona gegant que et polvoritzi de dalt a baix. O que fotin unes dutxetes al costat de cada parada, tu. No sé, trobo que fomentaria la neteja, els bolets, i les relacions socials. Tot i que potser haurien de posar-li una ve baixa al davant del nom, no? I deixar-ho en <span style="font-size:130%;">“vicing”</span>.<br /></p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p><br />Com diria l’“Espin”, això és el <span style="font-style: italic;">retrofuture</span>! Una onada d’“humanitat” està a punt d’envair les nostres ciutats. Tornem a l’era de la catipén, sí senyor!</p> <p class="MsoNormal"><o:p></o:p><br /><span style="font-weight: bold;">Visca el bicing!</span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-79409164249216934382007-11-16T18:09:00.000+01:002007-11-20T12:43:23.597+01:00El català emprenyat<div style="text-align: center;"><p class="MsoNormal"><span style="font-style: italic;font-size:180%;" >"Cagun l'hòstia! (..) No?"</span></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4601354846294819365.post-37021751331365662502002-01-17T14:03:00.000+01:002007-11-21T13:42:11.122+01:00El monòleg de les "cases intel·ligents"<p class="MsoNormal">[Carta oberta -i massa llarga- al "gurú" de torn de la <span style="font-style: italic;">domòtica</span>]</p> <p class="MsoNormal"><i style=""><o:p> </o:p></i><em><blockquote>No sé, és que estava pensant en tot això de <st1:personname productid="la domtica. Doncs" st="on">la domòtica. Doncs</st1:personname> jo no sé si a tu et passa igual, però el cert és que a mi aquest nom no m'acaba de convèncer. I això de les cases intel·ligents és que em fa com a por, ja sabem com funcionen les coses "intel·ligents", la gent segur que pensa que millor no posar-se-les a casa seva.</blockquote><o:p></o:p></em></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><em><o:p> </o:p></em><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/Rz9OtCTCH0I/AAAAAAAAAN4/HQcOmfRKGQI/s1600-h/chips.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://bp3.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/Rz9OtCTCH0I/AAAAAAAAAN4/HQcOmfRKGQI/s320/chips.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133908635843436354" border="0" /></a>Me'n recordo quan <b>vaig treballar en un edifici intel·ligent</b>. Sempre feia massa fred o massa calor. I com que l'edifici era "intel·ligent" no et podies queixar, es veu que t'havies d'esperar a que l'edifici aprengués a ajustar-ho, que no se li podia imposar, i ja se sap que això porta temps, és de lògica ens deia el zelador, imagina't. Fixa't però que n'hi havia un que confiava en l'edifici, que estava convençut que al final comprendria les nostres necessitats. Al final van establir una bona relació, però van 'partir peres' -o 'trencar pomes' mai ho sé- al poc temps, es veu que l'edifici posava sempre l'ascensor a la planta de direcció. Deuria voler reformes.<br /><br /><em><em></em></em>I Automatització de cases?. <b>El meu avi di</b><b>u que ell no entraria mai en una casa automàtica</b>, que ves a saber que et fa quan t'assentes a la tassa del wàter. Bé, aquesta opinió no té per que ser generalitzable, però és una dada.<br /><br />I sistemes domèstics sona massa pràctic. Una extensió o substitució de l'home o dóna de <st1:personname productid="la neteja. S■" st="on">la neteja. Sí</st1:personname>, pot ser útil, però queda massa asèptic.<em><em></em></em></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><b>I de cases connectades a Internet en podem parlar?</b>, Internet és una cosa que tothom anomena, que està de moda, però que també fa mandra, que costa entendre, que és molt gran, massa gran, infinita. Ja ho entenc!, Internet és un negoci impressionant!, és la revolució, canviarà totes les empreses, al 200X qui no estigui a Internet no existirà, bla bla. Que no, que no, que no veieu que internet és més senzill però alhora és molt més que tot això. És comunicació, és treure els límits d'espai i el temps, és una nova organització social, és és... Patapam!.<br /><br /><em><em><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/Rz9PICTCH2I/AAAAAAAAAOI/rz8bizPIX4w/s1600-h/ordinador.jpg"><img style="margin: 0pt 0px 10px 10pt; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp3.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/Rz9PICTCH2I/AAAAAAAAAOI/rz8bizPIX4w/s320/ordinador.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133909099699904354" border="0" /></a></em></em><b>I dels ordinadors?, aquelles coses que es pengen</b>, fixa't com en diuen. Allò que s'ha de configurar (configurar?, per què? pensen), aquelles coses que quan les compres ja es queden obsoletes. Que és pitjor inversió que un cotxe. Ara, si no en tens un ets un antiquat. I pobre de tu que tinguis encara un AT-compatible amb el MS-DOS i el processador de textos WordPerfect 5.1 (com el meu avi, el pobre). És que és igual que et vagi perfecte xato, necessites el Ms. Windows XPNOMEQUITTEPA i el Ms. Office 2025 Home Edition On The Rocks. Això sí, t'has d'instal·lar el service pack 666 per a que no t'entrin pel <i style="">backoffice</i> tota la colla de cucs i virus de l'internet.<br /><em><em></em></em><br />Al final sembla que tot això de la tecnologia, almenys el que ens venen, és una cosa etèria, que no existeix, que és el futur, però que no acaba d’arribar al present, que ha de venir, que vindrà! segur que vindrà!, i serem feliços. Però, què passa mentrestant?, L'ordinador és una caixa estranya, el windows?, com?, se'm penja!!!. Internet em va lent, no em respon, no sé com va, hi ha masses coses, no hi ha el que busco (o no ho trobo què al final és el mateix), em fa por, em quedaré sol, no ho sé, no en sé!.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><em>Sembla doncs que no podem usar tampoc les paraules ordinador, ni Internet, ni tecnologia. Fan por i provoquen urticària i tot.</em></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><br /><b>Electrodomèstics és un nom encara pitjor que domòtica</b>. I qui el fa servir?, la gent diu<em><em></em></em> rentadora, assecadora, nevera, etc. I les rentadores no poden ser intel·ligents home, faltaria més que unes maquines que competeixen per veure qui dóna més voltes per minut siguin intel·ligents, no home no.<br /><br />I programador?. La gent tremola quan sent aquesta mot. Un tècnic de poques paraules, amb el tornavís encara calent a la mà va i et diu: <span style="font-weight: bold;font-size:100%;" ><i style="">"Ya tiene el pogramaó instalao, es muy </i></span><span style="font-weight: bold;font-size:100%;" ><i style="">sensillo"</i></span> --és que habitualment et parlen en aquest castellà (bé, ara et parlen també en urdú)--. I t'entrega un manual que l'has d'agafar amb pinces de brut que està. Aquells manuals desplegables que estan en trenta idiomes diferents (mai en català per suposat). Que ni els entens ni els pots tornar a plegar. Al final, arrugat el guardes al lloc de les coses que no s'han de perdre, i va i el perds. Que sembla que s'autodestrueixin, hòstia.<br /><br />Massa complicat, la gent com a màxim aconsegueix programar-los una vegada i desprès intenta adaptar-se al que han programat. A casa dels meus pares en tenien un per controlar <st1:personname productid="la calefacci. Estava" st="on">la calefacció. Estava</st1:personname> allí penjat a <st1:personname productid="la paret. Massa" st="on">la paret. Massa</st1:personname> alt. Que <b>per mirar-lo havies d'aixecar el cap, això ja et feia sentir inferior davant seu</b>. Llumetes fent pampallugues, botons i més botons amb símbols estranys. Ma mare, els caps de setmana, se n'anava a dormir abans perquè feia fred. Per suposat que ella no s'atrevia a tocar-lo. I quan jo feia intenció d'investigar a veure com funcionava, em deia: <i style="">“No el toquis! que es desprogramarà”</i> -ni que estès ben programat-.<em><em></em></em> <i style="">“Ja mare, però és que fa fred”</i>. <i style="">“És igual fill, podria ser pitjor”</i>.<em><em><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/Rz9O6yTCH1I/AAAAAAAAAOA/_ymyGRj6KtM/s1600-h/robot.JPG"><img style="border: 0px none ; margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/Rz9O6yTCH1I/AAAAAAAAAOA/_ymyGRj6KtM/s320/robot.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5133908872066637650" border="0" /></a></em></em></p> <p class="MsoNormal"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" spt="75" preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"> <v:formulas> <v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"> <v:f eqn="sum @0 1 0"> <v:f eqn="sum 0 0 @1"> <v:f eqn="prod @2 1 2"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @0 0 1"> <v:f eqn="prod @6 1 2"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"> <v:f eqn="sum @8 21600 0"> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"> <v:f eqn="sum @10 21600 0"> </v:formulas> <v:path extrusionok="f" gradientshapeok="t" connecttype="rect"> <o:lock ext="edit" aspectratio="t"> </v:shapetype><v:shape id="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75" alt="" style="'width:91.5pt;"> <v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\martih\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.gif" href="http://localhost/enfoca2/img_continguts/524_2.gif"> </v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><em><em></em></em><!--[endif]--></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><em>Ni domòtica, ni ordinador, ni internet, ni tecnologia, ni tampoc</em><em><em></em></em><em> </em><em>electrodomèstic, intel·ligent, o programador. Està clar.</em><i><br /><br /><em>A, ni per suposat robot, que sembla que hagi de tenir vida pròpia.</em></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><br /><b>Casa meva</b>. Les cases són de maó i ciment, això ho sap tothom. Entremig hi passen canonades, cables, caixes de persiana, aïllants, etc. Però és que no es veuen, són transparents. No sé com, però quan obro una aixeta hi surt aigua, i si vull em surt calenta.<br /><br /><b>Transparent</b>. Aquesta paraula no es que m'interessi pel seu significat literal, però si per l'ús que se li dona en termes informàtics. Quan es parla que una cosa és transparent a l'usuari, es vol dir que aquest no s'ha de procurar per aquest tema, tindrà altres preocupacions però d'això ni se n'adonarà.<br /><br />Doncs tant de bo que les coses fossin més "transparents", oi?.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><em>El que estem intentant definir ha de ser part de la casa (ben empotrat i transparent), i ha d’estar en comunió amb un mateix.</em></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><br /><b>El mòbil és part d'un mateix</b>, la gent el du sempre a sobre, quan no sap que fer el mira, mira si hi ha missatges, alguna trucada perduda potser?, juga a algun joc, és com un company!, és part d'un mateix quasi. Però, què és el que ens ven la publicitat? El mòbil és comunicació sense límits, comunicar-se és obrir-se, és el món sencer, és tenir-ho tot a l'abast. I es clar, parlar és senzill, tothom en sap, la necessitat de comunicació <st1:personname productid="la tenim. A" st="on">la tenim. A</st1:personname> més no som lliures, treballem, hem de viure lluny per trobar una vivenda assequible, el treball ens obliga a moure'ns, la família pot estar a qualsevol lloc, un mateix pot estar a qualsevol lloc, comunicar-se com abans és complicat, el mòbil et permet comunicar-te amb qui vulguis, des de qualsevol lloc, el mòbil m'ajuda a ser jo mateix, em comunico quan vull i amb qui vull, recupero aquesta llibertat. Això sí que és clar, això és un èxit.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><em>Anem per aquest camí doncs.</em></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><br />Els arquitectes s'omplen la boca de somnis, d'espais de llibertat, de moviment, de llum. La casa no només ens dóna aixopluc, igual que la roba no només ens tapa i abriga. La casa ens pot fer feliços, ens pot cansar o fins i tot ens pot deprimir. La feina de l'arquitecte és vital, la distribució la tindràs allí construïda tota la vida, inamovible, immutable. Si en una casa hi tens llum la tindràs sempre, i si no en tens no en tindràs mai. Si estàs estret, el que pot passar és que encara hi estiguis més. <b style="">La importància de la casa com a part d'un mateix</b>, ja que ens condiciona i ens influeix en l'estat d'ànim que tindrem cada dia!. La casa és una extensió de nosaltres, és nostra, és on ens sentim segurs.<br /><br />Sí, sí, tot això està molt bé, però tornem als "aparells": <b>Un rentaplats és útil</b>, una rentadora és vital i una nevera és imprescindible. Ens estalvia temps, però no ens influeix massa en l'estat d'ànim. Tenim més temps per a nosaltres mateixos, sí però no acaba d'il·lusionar-nos el pensar en posar una rentadora de roba blanca. No deu ser aquesta la via.<br /><br />Ah, i la calefacció?. Sembla que només sigui escalfor. Però proporciona alguna cosa més, i aquí surt una paraula interessant: confort.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><em>Ni domòtica, ni ordinador, ni internet, ni tecnologia, ni electrodomèstic, ni intel·ligent, ni programador, ni robot. Però sí casa, casa meva, sí comunicació i sí confort.</em></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 12pt;"><br /><b>Recapitulem</b>: A casa meva em sento jo mateix. Casa meva és de maó i ciment, però la faig càlida. Vull que sigui com jo senti que ha de ser. Que s'adapti a mi, que em doni confort.. Però que sigui "transparent" si us plau!.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt;"><em>Bé, la "domòtica" és molt oberta i ambiciosa. Pot abraçar de tot, des de controlar persianes, a estalviar energia, engegar el reg automàtic, passant per recomanar-te plats des de la nevera, o gravar-te el programa de TV que t'agrada i no pots veure. Alguna cosa més?.</em></p> <p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p> <p class="MsoNormal"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1026" type="#_x0000_t75" alt="" style="'width:150pt;height:156.75pt'"> <v:imagedata src="file:///C:\DOCUME~1\martih\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image002.jpg" href="http://localhost/enfoca2/img_continguts/524_3.jpg"> </v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><br /><!--[endif]--></p> <p class="MsoNormal">Però potser enlloc de tantes coses heterogènies, en volem menys però integrades i adaptades a casa nostra. Que no es vegi massa però que ens millori la qualitat de vida, que ens doni confort. I com ho farà?, jo no em penso aprendre piles de manuals, ni vull veure caixetes repartides per tota la casa, ni cables, ni pantalletes. Tampoc vull tenir una nevera intel·ligent que em recomani plats que no m'agraden. El reg, per favor que no se'm engegui quan estigui pel jardí, que em mullo, que no ho veu?. <a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/R0Qm9ckz1QI/AAAAAAAAAOQ/croyjA95D0Q/s1600-h/cuadromagico.g.jpg"><img style="margin: 5pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_hUdpjxv9BYk/R0Qm9ckz1QI/AAAAAAAAAOQ/croyjA95D0Q/s320/cuadromagico.g.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135272312193668354" border="0" /></a>I la calefacció, m'agradaria si us plau que no se m'apagués quan em quedo més tard veient una peli amb anuncis, etc.<br /><br />És que es tracta de dir-li a cada aparell el que ha de fer a cada moment?, i a sobre en el seu propi llenguatge?. <b>Si és així, jo passo</b>.<br /><br /><em>[Text respescat del gener del 2002]</em><i style=""><o:p></o:p></i></p>Unknownnoreply@blogger.com0