Nadal no more

Amigues! Això potser us sorprendrà... però es fa saber que el Nadal del 2008 ja ha passat! Igual de passat que els torrons oberts que guardeu embolicadets a la nevera i aquella resta de pota de pernil esquelètica que encara teniu exposada a la cuina. No, no us els menjareu pas, ja! I no, tampoc escureu tant l’os del pernilaco, que ja no dóna de si! Llenceu les rampoines nadalenques, per l’amor de Déu.

El Nadal 2.0

Sí, sí, ja sé que tot just comencem novembre, però ja veuràs quan arribi el Nadal. Només de pensar-ho mira com em poso:

[Avís: aquesta és una història tan terrorífica com real. La generació de les casetes adossades té una imaginació 2.0]

Escolta, ja sabeu que ve el Nadal, no?. És terrible, una colla de parenoels han envaït el veïnat. Sí, espantós. Parenoels pujant per les parets de les cases, parenoels penjant de les terrasses, parenoels colant-se per les finestres, parenoels abraçats (i rostits) a les xemeneies. Collons, fins i tot els gnoms de jardí ho troben hortera.

Però no només això, està tot farcit d'immenses pinyes pintades amb esprai daurat i purpurina, mitjons vermells de gegant penjats de les portes, boles de colors, ramets d’avet posadets en forma de cor, i llumetes i estrelletes per tot arreu. Quins plastes, tu! Sí fins i tot hi ha alguna casa que sembla un puticlub (amb perdó, eh), és que es foten neons i tot! Terrorífic.

Jo agafaria un parenoel d'aquests, li posaria la bola més gran que trobés a la boca, i el penjaria dels coll•"$•"%! És que el Nadal en aquest barri em pot. L'altre dia ho pensava, si això m'hagués agafat amb 10 anys i amb algun amic a la vora, haguéssim fet estralls amb tota aquesta parafernàlia. On estan els nens gamberrets quan se'ls necessita??

Hòstia, però potser heu sucumbit a tot això. La gent té criatures i és clar, se'ls hi capgira el cervell. Escolteu, si us heu passat al tunning nadalenc no passa res, em van educar per respectar totes les opcions, fins i tot les que passen per penjar ninots de talla humana i barba blanca, ataviats amb robes vermelles, i que es gronxen desmanegats de les finestres de la gent més respectable.

"Jingle bells, jingle bells jingle all the time"

Enteneu-me, davant de casa en tinc un de metre vuitanta i mig decapitat pels cops que el vent li fot contra la paret. Fot una impressió. Tios, jo de petit, la nit de reis, quasi no podia ni dormir del cague que me fotia que tres paios i tres camells, per molt bones intencions que portessin, entressin a casa i es fotessin les copetes de vi i l'arròs que els meus pares els deixaven. Doncs imagineu-vos el crios d'aquest barri veient aquests humanoides vermells i malgirbats que es volen colar per tot arreu. Coi, que són una colla de fiambres mutants! N'hi ha de mancos, altres amb els peus del revés, un que vaig veure amb una lesió espinal de cuidado, i a algun altre que li penja el cap i encara riu el desgraciat. Un espectacle grotesc. Pobres criatures.

Per cert, bon Nadal, va. Però el parenoel, que s’integri, tu: