Una mena d’esfínter nasal supermassiu s’estaria desplaçant a una gran velocitat –més que fulgurant– (o sigui, quatre milions de vegades més ràpid que el gnom aquell que ja era “7 veces más rápido que tu”) pel centre de la galàxia.
Ens expliquen que aquesta cosa descontrolada (encara no identificada, però que vola i no té ales) estaria devorant matèria (sense concretar) i, el que és pitjor, estaria estripant núvols de gas al seu pas també.
Encara no es pot apreciar si és mascle o femella perquè resulta que la longitud d’ona s’extingeix, llastimosament, pel camí. Això sí, en l’espectre visible se li aprecia un ample de banda considerable. Que no és d'antimatèria, precisament.
En aquests mateixos instants s’estan mesurant les grans quantitats de gasos i pols que envolten l’objecte aquest supernassiu, tot i que les quatre fulguracions majors que ha desprès compliquen l’accionament de la “manivela” del telescopi (l’explicació és molt senzilla, les ones submil·limètriques no poden travessar la supernova, sinó serien absorbides per un temut forat marró).
Això sí, tal i com preveien els gastrònoms (aquí han estat fins, s’ha de reconèixer), les fulguracions són més que quàntiques i emeten radiacions infraroges, tot i que una hora i mitja més tard es converteixen –per desgràcia– en freqüència modulada.
De moment no ens hem de preocupar, diuen els experts, però si deu mil peta trilions és una xifra astronòmica, millor que palanquegem les finestres.
1 comentari:
Manifestem-nos, manifestem-nos contra l'esfínter aquest. Tallem carreteres, organitzem pedalades, caminades i cargolades solidaries, tallers per la canalla i tot el que faci falta. Vinga, que entre tots ho podrem aturar.
Publica un comentari a l'entrada