És fantàstic quan les coses funcionen bé, eh? En canvi, no mola gens quan la pica de la cuina no desguassa. Collons, que l’altre dia vaig haver de desmuntar les canonades de sota l’aigüera i em vaig trobar de tot! Va ser absolutament terrible. Tot i que ho intento oblidar, encara tinc alguna imatge esfereïdora gravada en el meu cervell. És curiós com aquesta mena d’imatges se’t poden quedar gravades amb tot tipus de detalls escabrosos (que pots fer-hi un zoom mentalment i tot), enlloc de -que sé jo- la de la darrera delicadesa culinària que et vas agenciar, o la de les mingues d’una xicota molt ben plantada que vas veure a la platja l’altre dia. En el meu llit de mort veuré passar aquesta ‘fotografia’ de col·lapse orgànic grumollós (amb pinzellades de merda seca. Sí, hi havia com pedaços solidificats enmig de la barbàrie llefiscosa) abans que la dels meus éssers estimats, o la de les inquietes popes de la mossa banyista, ja veuràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada