Felicitats, ja t’has arrossegat per 33 llargs hiverns. Però tranquil que fins als 34 que farem d'aquí no res i que delaten que ja som grans (grans inútils), aniràs tirant.
Perquè no sé si ho saps, però cada vegada les articulacions ens grinyolen més, i els músculs que ja ni teníem ara ens comencen a penjar com pelleringues; els cabells se’ns fan blancs i gruixuts (que no semblen teus, per l’amor de Déu!), la pell se'ns va donant fins a fer-nos arruguetes de vell, i encongim! Cada dia ens encorbem més i ja no veiem més que galindons als nostres peus.
Bé, ara que la panxa no ens deixa veure el terra que trepitgem i que els cabells ens cauen –derrotats– embussant els desaigües, et desitjo moltes felicitats.
Ah, la Rita, que quasi té 34 anys la pobra, també et dóna ànims.
Ep, no m’interpretis malament, eh, que l'edat a mi no m’impressiona. Ho dic per tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada